Interseccions
Congrés d’Història de la
música al País Valencià
13-15 d’octubre 2016
Info: valencià, castellano, English, italiano
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea
Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de
Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García
Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori
Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University),
Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Organitzen
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i
Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Suporten
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat
Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Comité científic
Dinko Fabris - President de la Societat Internacional de
Musicologia
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució
Milà i Fontanals, Barcelona
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Coordinadors
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Ponents
Ponència inaugural
Dinko Fabris
Ponències
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de
La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de La Rioja
Respostes
María Cáceres - Universität Bern
Alberto Hernández -Fundación Juan March
Joseba Berrocal - Conservatorio Superior de Música de
Castilla y León
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Luis Arciniega - Universitat de València
Presentació Inici - Calendari
La història –la memòria organitzada científicament,
en paraules de Carl Dahlhaus– és una de les formes principals amb les
quals la cultura moderna ha construït discursivament l'experiència musical, al
costat de la reflexió teòrica i crítica.
En particular, en el moment de la seua consolidació com a
disciplina acadèmica, la musicologia li va reconèixer a la història una funció
central, avui en certa mesura qüestionada: al relativitzar-se el valor del
repertori clàssic juntament amb el qual va nàixer, la pròpia historiografia
sembla desvirtuar-se en part. A més, l'evolució accelerada de les tecnologies
permet un accés virtualment il·limitat a qualsevol tipus de producte sonor,
transformant així de forma radical la pròpia experiència musical.
Lluny d'invalidar la història de la música, aquests
processos la fan cada vegada més indispensable, com a necessària eina
d'ordenació i comprensió.
Açò resulta obvi en el cas dels repertoris de la música
“clàssica” i de la música “antiga” –objecte de recuperació sobre la base
de criteris històrics–. Però la historiografia musical també s'interessa
per la “popular music” –la memòria de la qual, factual i sonora, supera
ja l'espai de diverses generacions– i, en general, per totes les
realitats que van quedar al marge del paradigma vuitcentista i el valor del
qual és objecte de revisió.
Finalment, el seu paper central en els orígens de la
musicologia converteix la història de la música a saber imprescindible en la
formació i el quefer dels propis musicòlegs.
A partir de l'últim quart del segle passat, els
historiadors de la música han renovat profundament els seus mètodes i els seus
objectius familiaritzant-se amb els mètodes de la història social, de la
història cultural, de l'antropologia històrica, de la microhistòria, de la
història urbana. Amb resultats que no sempre han aconseguit la desitjable
difusió en obres divulgatives i que solament recentment han començat a
obrir-se pas en l'educació, musical o no.
Aquesta revisió historiogràfica ha propiciat una renovada
atenció per tradicions que les grans narratives, centrades principalment en
l'Europa central, França i Itàlia, han deixat en els marges: ja no es tracta
solament de comprovar l'assentar-se de determinats estils i formes, o de
relacionar unes “perifèries” amb els “centres” de les quals dependrien, sinó
de comprendre les formes pròpies de creació d'una cultura musical. La mirada
atenta a l'específicament local permet matisar i enriquir la comprensió d'allò
que la tradició historiogràfica ha consagrat com a valor universal.
El canvi metodològic sembla especialment prometedor en el
cas del País Valencià, on la riquesa de la vida musical, passada i present,
exigeix aplicar i coordinar diferents enfocaments –amb atenció a les
xarxes que interconnecten persones i institucions localment i regional,
canviant les escales temporals i espacials en funció dels múltiples centres i
tradicions disseminats en el territori.
Una llacuna historiogràfica
Ningú discutiria l'afirmació que la música exerceix un
paper molt rellevant en la cultura i la societat valenciana.
La història de la música al País Valencià, no obstant açò,
es coneix poc i malament. Per citar una sola dada, la meritòria publicació del
Diccionari de la Música Valenciana (2006)
no supleix l'absència d'una Història de la música que pose al dia la Història de la música a la Comunitat
Valenciana publicada pel diari Levante-EMV en el 1991 (!).
Un espai per al debat
Afortunadament, els últims quinze anys han vist créixer el
nombre dels investigadors que s'han interessat en ella. Es planteja, no
obstant açò, el problema de la difusió dels resultats d'aquest treball, que no
té llits adequats.
El congrés proposa precisament una ocasió de debat per a
aquests investigadors, afavorint l'intercanvi de metodologies, experiències i
informació.
I açò per a contribuir a consolidar una història local de
la música capaç de reconstruir com es va pensar i es va actuar musicalment en
el passat; de reconèixer els resultats d'aqueix pensar i actuar per a donar-li
valor en el present; d'evidenciar la interconnexió de la vida musical
valenciana amb la de la resta d'Espanya i d'Europa –d'acord amb el model
del vol.4 de la Història de la música a
Espanya i Hispanoamèrica (FCE, 2014)–.
Per una Història de la música al País Valencià
El congrés pretén, doncs, impulsar una idea de la Història
de la música en el País Valencià que evite reduir-la al pàl·lid reflex d'una
història general identificada en el cànon dels grans compositors, o a
manifestació d'una alteritat cultural radical.
Tocant als continguts, el congrés s'orientarà en les
coordenades de la història estructural, deixant en segon pla criteris temàtics
o cronològics: se succeiran tres sessions dedicades a Historiografia, Història
institucional i Biografia/Prosopografia, precedides per una conferència
inaugural de caràcter introductori i metodològic.
Les reflexions sobre tradició historiogràfica i metodologia
serviran per a propiciar un debat que reconega com a punt crucial de l’esdevenir
històric musical la cruïlla entre l’evolució de les institucions i vicissituds
de les persones, en la perspectiva d'una historiografia. Aquesta, ha d’enfocar
la música –mitjançant la reconstrucció de processos, comprenent els
productes i les relacions– com a pràctica que, des del passat, aconsegueix
el present i troba en la interpretació una de les formes possibles de la seua
comprensió: una perspectiva en la qual hauria de concretar-se la trobada entre
musicòlegs i intèrprets.
Un espai per a la trobada
Un objectiu primari del congrés és pensar la Història de la
música al País Valencià a partir dels plantejaments més recents de la
historiografia musical. Per a afavorir aquesta trobada amb les metodologies
actuals, s'articularan les sessions en sessions plenàries i de comunicacions
lliures.
En la sessió plenària es debatrà el marc metodològic de
cada tema, amb una ponència breu seguida per dues respostes i el debat
corresponent; en la sessió de comunicacions lliures (en paral·lel, si escau)
es presentaran els resultats de la recerca (està prevista també la
participació de grups d'estudi i la presentació de pòsters).
Les ponències de les sessions plenàries es confiaran a
prestigiosos investigadors de la musicologia europea i americana; les
respostes estaran a càrrec, principalment, de joves investigadors y d‘especialistes
de disciplines pròximes com ara la Història del Art o la Historia local.
En les sessions lliures es preveu la participació de
musicòlegs que realitzen les seues recerques en àrea valenciana, o en temes
que la involucren, sobre qualsevol aspectes de la musicologia històrica.
Calendari Inici - Presentació
Dates
13-15 d'octubre 2016
Lloc
València, Facultat de Geografia i Història.
Jornades
Dijous 13
12-13: 30 Inauguració
16-17: 30 Primera
sessió (plenària 1: Musicologia aplicada)
18-20 Primera
sessió (comunicacions, grups d'estudi, pòster)
Divendres 14
10-11: 30 Segona
sessió (plenària 2: Historiografia)
12-14 Segona
sessió (comunicacions, grups d'estudi, pòster)
16-17: 30 Tercera
sessió (plenària 3: Institucions)
18-20 Tercera
sessió (comunicacions, grups d'estudi, pòster)
Dissabte 15
10-12 Quarta
sessió (plenària 4: Biografies i prosopografia)
12-13: 30 Taula
rodona
13: 30-14 Clausura
del Congrés
Intersecciones
Congreso de Historia de la
música en el País Valenciano
13-15 de octubre de 2016
Promotores Presentación
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea
Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de
Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García
Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori
Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University),
Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Organizan
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i
Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Colaboran
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
Departament de Filologia francesa i italiana - Universitat
de València
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat
Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Comité científico
Dinko Fabris - Presidente de la Sociedad Internacional de
Musicología
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució
Milà i Fontanals, Barcelona
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Coordinadores
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Ponentes
Ponencia inaugural
Dinko Fabris
Ponencias
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de
La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de la Rioja
Respuestas
María Cáceres - Universität Bern
Alberto Hernández -Fundación Juan March
Joseba Berrocal - Conservatorio Superior de Música de
Castilla y León
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Luis Arciniega - Universitat de València
Presentación Inicio - Calendario
La historia –la memoria organizada científicamente, en
palabras de Carl Dahlhaus– es una de las formas principales con las que
la cultura moderna ha construido discursivamente la experiencia musical, al
lado de la reflexión teórica y crítica.
En particular, en el momento de su consolidación como
disciplina académica, la musicología le reconoció a la historia una función
central, hoy en cierta medida cuestionada: al relativizarse el valor del
repertorio clásico junto con el cual nació, la propia historiografía parece
desvirtuarse en parte. Además, la evolución acelerada de las tecnologías
permite un acceso virtualmente ilimitado a cualquier tipo de producto sonoro, transformando
así de forma radical la propia experiencia musical.
Lejos de invalidar la historia de la música, estos procesos
la hacen cada vez más indispensable, como necesaria herramienta de ordenación
y comprensión.
Esto resulta obvio en el caso de los repertorios de la
música “clásica” y de la música “antigua” –objeto de recuperación en
base a criterios históricos–. Pero la historiografía musical también se
interesa por la “popular music” –cuya memoria factual y sonora supera ya
el espacio de varias generaciones– y, en general, por todas las
realidades que quedaron al margen del paradigma decimonónico y cuyo valor es
objeto de revisión.
Finalmente, su papel central en los orígenes de la
musicología convierte la historia de la música en saber imprescindible en la
formación y el quehacer de los propios musicólogos.
A partir del último cuarto del siglo pasado, los
historiadores de la música han renovado profundamente sus métodos y sus
objetivos familiarizándose con la historia social, la historia cultural, la
antropología histórica, la microhistoria, la historia urbana. Con resultados
que no siempre han alcanzado la deseable difusión en obras divulgativas y que
solo recientemente han empezado a abrirse paso en la educación, musical o no.
Esta revisión historiográfica ha propiciado una renovada
atención por tradiciones que las grandes narrativas, centradas principalmente
en la Europa central, Francia e Italia, han dejado en los márgenes: ya no se
trata solo de comprobar el asentarse de determinados estilos y formas, o de
relacionar unas “periferias” con los “centros” de las que dependerían, sino de
comprender las formas propias de creación de una cultura musical. La mirada
atenta a lo específicamente local permite matizar y enriquecer la comprensión
de aquello que la tradición historiográfica ha consagrado como valor universal.
El cambio metodológico parece especialmente prometedor en
el caso del País Valenciano, donde la riqueza de la vida musical, pasada y
presente, exige aplicar y coordinar diferentes enfoques –con atención a
las redes que interconectan personas e instituciones local y regionalmente, cambiando
las escalas temporales y espaciales en función de los múltiples centros y
tradiciones diseminados en el territorio-.
Una laguna historiográfica
Nadie discutiría la afirmación de que la música desempeña
un papel muy relevante en la cultura y la sociedad valenciana.
La historia de la música en el País Valenciano, sin embargo,
se conoce poco y mal. Por citar un solo dato, la meritoria publicación del Diccionario de la música valenciana
(2006) no suple la ausencia de una Historia de la música que ponga al día la Historia de la música en la Comunidad
Valenciana publicada por el diario Levante en el 1991 (!)
Un espacio para el debate
Afortunadamente, los últimos quince años han visto crecer el
número de los investigadores que se han interesado en ella. Se plantea, sin
embargo, el problema de la difusión de los resultados de este trabajo, que no
tiene cauces adecuados.
El congreso propone precisamente una ocasión de debate para
estos investigadores, favoreciendo el intercambio de metodologías, experiencias
e información.
Y ello para contribuir a consolidar una historia local de la
música capaz de reconstruir cómo se pensó y se actuó musicalmente en el pasado;
de re-conocer los resultados de ese pensar y actuar para valorizarlos en el
presente; de evidenciar la interconexión de la vida musical valenciana con la
del resto de España y de Europa –de acuerdo con el modelo del vol. 4 de
la Historia de la música en España e Hispanoamérica (FCE, 2014)–.
Por una nueva Historia de la música en el País Valenciano
El congreso pretende, pues, impulsar una idea de la Historia
de la música en el País Valenciano que evite reducirla al pálido reflejo de una
historia general identificada en el canon de los grandes compositores, o a
manifestación de una alteridad cultural radical.
En lo tocante a los contenidos, el congreso se orientará en
las coordenadas de la historia estructural, dejando en segundo plano criterios
temáticos o cronológicos: se sucederán cuatro sesiones dedicadas a Musicología
aplicada, Historiografía, Historia institucional y Biografía/Prosopografía, precedidas
por una conferencia inaugural de carácter introductorio y metodológico.
Las reflexiones sobre tradición historiográfica y
metodología servirán para propiciar un debate que reconozca como punto crucial
del devenir histórico musical la encrucijada entre evolución de las
instituciones y vicisitudes de las personas, en la perspectiva de una
historiografía que –reconstruyendo procesos, comprendiendo productos y
relaciones– enfoque la música en cuanto práctica que, desde el pasado, alcanza
el presente y encuentra en la interpretación una de las formas posibles de su
comprensión: una perspectiva en la que debería concretarse el encuentro entre
musicólogos e intérpretes.
Un espacio para el encuentro
Un objetivo primario del congreso es pensar la Historia de
la música en el País Valenciano a la luz de los planteamientos más recientes de
la historiografía musical. Para favorecer este encuentro con las metodologías
actuales, se articularán las sesiones en sesiones plenarias y en de
comunicaciones libres.
En la sesión plenaria se debatirá el marco metodológico de
cada tema, con una ponencia breve seguida por dos respuestas y el debate
correspondiente; en la sesión de comunicaciones libres (en paralelo, en su
caso) se presentarán los resultados de la investigación (está prevista también
la participación de grupos de estudio y la presentación de posters).
Las ponencias de las sesiones plenarias se confiarán a
prestigiosos exponentes de la musicología europea y americana; las respuestas
estarán a cargo, principalmente, de jóvenes investigadores emergentes españoles
y de especialistas en disciplinas cercanas como la Historia del Arte o la
Historia local.
En las sesiones libres se prevé la participación de
musicólogos que investiguen en área valenciana, o en temas que la involucren, sobre
todos los aspectos de la musicología histórica.
Calendario Inicio - Presentación
Fechas
13-15 de octubre 2016
Lugar
Valencia, Facultad de Geografía e Historia.
Jornadas
Jueves 13
12-13: 30 Inauguración
16-17: 30 Primera
sesión (plenaria 1: Musicología aplicada)
18-20 Primera
sesión (comunicaciones, grupos de estudio, posters)
Viernes 14
10-11: 30 Segunda
sesión (plenaria 2: Historiografía)
12-14 Segunda
sesión (comunicaciones, grupos de estudio, posters)
16-17: 30 Tercera
sesión (plenaria 3: Instituciones)
18-20 Tercera
sesión (comunicaciones, grupos de estudio, posters)
Sábado 15
10-12 Cuarta
sesión (plenaria 4: Biografías y prosopografía)
12-13: 30 Mesa
redonda
13: 30-14 Clausura
del Congreso
Intersections
Conference on the History of
Music in Valencia
13-15 October 2016
Promotors Introduction
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea
Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de
Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García
Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori
Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University),
Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Organizers
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i
Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Supporters
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
Departament de Filologia francesa i italiana - Universitat
de València
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat
Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Scientific Committee
Dinko Fabris - President of the International Musicological
Society
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució
Milà i Fontanals, Barcelona
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Coordinators
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Speakers
Inaugural Report
Dinko Fabris
Keynote Speakers
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de
La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de la Rioja
Respondents
María Cáceres - Universität Bern
Alberto Hernández -Fundación Juan March
Joseba Berrocal - Conservatorio Superior de Música de
Castilla y León
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Luis Arciniega - Universitat de València
Introduction Top - Schedule
History—or memory scientifically organized, in the
words of Carl Dahlhaus—is one of the main ways in which modern culture
has discursively constructed musical experience, alongside with theoretical
reflection and criticism.
In particular, at the time of its consolidation as an
academic discipline, musicology acknowledged the central role of history. This
role is, to an extent, questioned today. During times when the value of the
classical repertoire with which musicology was born is relativized, historiography
itself is seemingly experiencing a loss of relevance. In addition, the rapid
evolution of technology allows practically unlimited access to any kind of
sound product, radically transforming the musical experience itself. Yet, far
from invalidating history of music, these processes make it increasingly
indispensable as a necessary tool for understanding and organizing knowledge.
This is obvious, for example, in the case of the repertoires
of "classical" music—particularly "ancient" music, whose
recovery is based primarily on historical criteria. Musical historiography, however,
is also used in "popular music"—whose factual and sounding
memory already exceeds the reach of several generations—and, in general, in
all those realities left aside by nineteenth-century paradigms, and whose value
is now subject to review.
Finally, its central role in the origins of musicology turns
the history of music into a form of knowledge, which is essential in the
education and work of musicologists.
Beginning in the last quarter of the past century, historians
of music have deeply renewed their methods and objectives, thereby
familiarizing themselves with social history, cultural history, historical
anthropology, microhistory, and urban history. Admittedly, in the case of Spain
and particularly of Valencia, results have not always achieved the desired
dissemination of works for non-specialists, and they have only recently started
making their way into musical and non-musical education.
This historiographical revision has led to a renewed
attention to traditions that mainstream narratives—primarily centered in
Central Europe, France and Italy—have left in the margins: it is no
longer question of merely determining how certain styles and forms have been
assimilated; of relating "peripheries" to "centers", on
which they would depend. This renewed attention is also about understanding the
characteristic forms of creation in a given musical culture. By carefully
looking at what is specifically local, one can refine and enrich the
understanding of what the historiographical tradition has consecrated as a
universal value.
This methodological shift seems particularly promising in
the case of Valencia, whose rich musical life, both past and present, requires
implementing and coordinating different approaches, with attention to networks
that connect people and institutions locally and regionally, adapting time and
space frameworks to the multiple centers and traditions scattered in this
territory.
A historiographical gap
No one will dispute the claim that music plays a very
important role in Valencian culture and society.
The history of music in Valencia, however, is little and
poorly known. To cite a single fact, the meritorious publication of the Diccionario de la música valenciana
(2006) does not replace the absence of a history of music, which would update
the Historia de la música en la Comunidad
Valenciana published by the newspaper Levante in 1991 (!)
A space for debate
Fortunately, during the last fifteen years an increasing number
of researchers have devoted themselves to studying and contributing to the
history of music in Valencia. However, the lack of adequate channels for
accessing their research turns its divulgation into a persisting problem.
This conference offers to these researchers a chance for
debate, thus encouraging the exchange of methodologies, experiences and
information. The meeting is, then, expected to contribute to the consolidation
of a local history of music able to reconstruct how people thought and acted
musically in the past; to recognize the results of that thinking and acting in
order to value them in the present; and to demonstrate the interconnection
between the Valencian musical life and that in the rest of Spain and
Europe—according to the model provided by the vol. 4 of Historia de la música en España e
Hispanoamérica (FCE, 2014).
Towards a new history of music in Valencia
The conference, therefore, aims to promote an idea of the
history of music in Valencia thereby avoiding its reduction either to a pale
reflection of a general history—identified in the canon of major
composers—or to a manifestation of a radical cultural otherness.
With regard to contents, the conference will move within the
coordinates of structural history, leaving in the background thematic or
chronological criteria: there will be four sessions, respectively devoted to
Applied Musicology, Historiography, Institutional History and
Biography/Prosopography, and preceded by an inaugural introductory and
methodological lecture.
Reflections on historiographical traditions and methodology
will foster a debate on the recognition of the intersection between development
of institutions and vicissitudes of individuals as a crucial point of
music-historical becoming. This view is in accord with a historiography
that—reconstructing processes, understanding products and
relationships—approaches music as a practice that, originating in the
past, reaches the present, while founding on interpretation one of the possible
ways of understanding music: a perspective that should materialize the
encounter between musicologists and performers.
A space for meeting
A primary aim of the conference is to think about the
history of music in the Valencian region in the light of the most recent
approaches to musical historiography. In order to integrate accounts of
Valencian history of music with current methodologies, this meeting will be
articulated in plenary sessions and free communications.
In plenary sessions, methodological frameworks of each topic
will be discussed through brief keynote speeches, which will be, in turn, followed
by two responses and the corresponding debate; in free paper sessions, results
of research will be presented, along with study group sessions and posters.
Keynote speakers include renown scholars representative of
European and American musicology; emerging young Spanish researchers, and
specialists in related disciplines—such as art history or local
history—will act as respondents.
Free sessions will host musicologists currently researching
on the Valencia area, or on issues involving Valencia, in all aspects of
historical musicology.
Schedule Top - Introduction
Dates
13-15 October 2016
Place
Valencia, Facultad de Geografía e Historia.
Sessions
Thursday 13
12-13: 30 Opening
16-17: 30 First
session (plenary 1: Applied Musicology)
18-20 First
session (free papers, study groups, posters)
Friday 14
10-11: 30 Second
session (plenary 2: Historiography)
12-14 Second
session (free papers, study groups, posters)
16-17: 30 Third
session (plenary 3: Institutions)
18-20 Third
session (free papers, study groups, posters)
Saturday 15
10-12 Fourth
(plenary 4: Biographies and prosopography)
12-13: 30 Round
table
13: 30-14 Closing
Intersezioni
Congresso
di Storia della musica nel País Valenciano
13-15
ottobre 2016
Promotori Presentazione
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea
Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de
Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García
Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori
Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University),
Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Organizzano
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i
Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Aderiscono
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat
Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Comitato scientifico
Dinko Fabris - Presidente della Società Internazionale di
Musicologia
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució
Milà i Fontanals, Barcelona
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Coordinatori
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Relatori
Relazione inaugurale
Dinko Fabris
Relazioni
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de
La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de la Rioja
Risposte
María Cáceres - Universität Bern
Alberto Hernández -Fundación Juan March
Joseba Berrocal - Conservatorio Superior de Música de
Castilla y León
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Luis Arciniega - Universitat de València
Presentazione Inizio - Calendario
La storia –la memoria organizzata scientificamente, per
Carl Dahlhaus– è una delle principali forme con le quali la cultura
moderna ha costruito discorsivamente l’esperienza musicale, assieme alla
riflessione teorica e critica.
In particolare, nel momento della sua consolidazione come
disciplina accademica, la musicologia ha riconosciuto alla storia una funzione
centrale, oggi in certa misura messa in questione: al relativizzarsi il valore
del repertorio classico assieme al quale è nata, la stessa storiografia sembra
vuotarsi in parte di funzioni. Inoltre, l’accelerata evoluzione delle tecnologie
permette un accesso virtualmente illimitato a qualsiasi tipo di prodotto
sonoro, trasformando così in modo radicale la stessa esperienza musicale.
Lungi dall’invalidare la storia della musica, questi
processi la rendono sempre più indispensabile, in quanto necessaria risorsa di
ordinazione e comprensione.
Questo risulta ovvio nel caso dei repertori della musica
“classica” e della musica “antica” –oggetto di recupero in base a
criteri storici–. Ma la storiografia musicale si interessa anche alla
“popular music” –la cui memoria fattuale e sonora supera ormai lo spazio
di varie generazioni– e, in generale, a tutte le realtà che sono rimaste
ai margini del paradigma ottocentesco, il valore delle quali è oggetto di
revisione.
Infine, il suo ruolo centrale alle origini della
musicologia fa della storia della musica un sapere imprescindibile nella
formazione e nell’attività degli stessi musicologi.
Dall’ultimo quarto del secolo scorso, gli storici della
musica hanno rinnovato profondamente i propri metodi e obiettivi, familiarizzandosi
con la storia sociale, la storia culturale, l’antropologia storica, la
microstoria, la storia urbana. Con risultati che non sempre hanno ottenuto la
diffusione desiderabile in opere di divulgazione, e che solo recentemente hanno
cominciato a aprirsi uno spazio nell’educazione, musicale o no.
Questa revisione storiografica ha propiziato una rinnovata
attenzione per tradizioni che le grandi narrative, attente principalmente
all’Europa centrale, Francia e Italia, hanno lasciato ai margini: non si
tratta più solamente di verificare il sedimentarsi di determinati stili e
forme, o di mettere in relazione “periferie” con i “centri” dai quali
dovrebbero dipendere, quanto di comprendere le specifiche forme di creazione
di una cultura musicale. Lo sguardo attento allo specificamente locale
permette di precisare e arricchire la comprensione di quanto la tradizione
storiografica ha consacrato come valore universale.
Il cambiamento metodologico sembra specialmente promettente
nel caso del País Valenciano, dove la ricchezza della vita musicale, passata e
presente, esige che si applichino e si coordinino diversi punti di vista
–con attenzione alle reti che mettono in relazione persone e istituzioni
a livello locale e regionale, modulando le scale temporali e spaziali in
funzione dei molteplici centri e tradizioni diffuse nel territorio–.
Una lacuna storiografica
Difficilmente si potrebbe ribattere all’affermazione che la
musica svolge un ruolo molto rilevante nella cultura e nella società valenzane.
La storia della musica nel País Valenciano, tuttavia, si
conosce poco e male. Per citare un solo dato, la meritevole pubblicazione del Diccionario de la música valenciana
(2006) non supplisce l’assenza di una Storia della musica che rimpiazzi la Historia de la música en la Comunidad
Valenciana pubblicata dal giornale locale Levante nel 1991 (!)
Uno spazio per il dibattito
Fortunatamente, negli ultimi quindici anni è cresciuto il
numero dei ricercatori che si sono dedicati agli studi in questo campo. Si pone,
tuttavia, il problema della diffusione dei risultati di questo lavoro, che non
trovano canali appropriati.
Il congresso propone precisamente un’occasione di dibattito
per questi ricercatori, favorendo lo scambio di metodologie, esperienze e
informazione.
Questo per contribuire a consolidare una storia locale della
musica capace di ricostruire come si pensò e si agì musicalmente nel passato; di
ri-conoscere i risultati di queste pensare e agire per valorizzarli nel
presente; di evidenziare l’interconnessione della vita musicale valenzana con
quella del resto della Spagna e d’Europa –in linea con il modello offerto
dal quarto volume della Historia de la
música en España e Hispanoamérica (FCE, 2014)–.
Per una nuova Storia della musica nel País Valenciano
Il congresso si propone, per tanto, di promuovere un’idea
della Storia della musica nel País Valenciano che eviti una sua riduzione a
pallido riflesso di una storia generale identificata nel canone dei grandi
compositori, oppure a manifestazione di un’alterità radicale.
Rispetto ai contenuti, il congresso si orienterà secondo le
coordinate della storia strutturale, lasciando nel secondo piano criteri
tematici o cronologici: si succederanno quattro sedute, dedicate a Musicologia
applicata, Storiografia, Storia istituzionale e Biografia/Prosopografia, precedute
da una conferenza inaugurale di carattere introduttivo e metodologico.
Le riflessioni sulla tradizione storiografica e metodologia
serviranno a propiziare un dibattito che riconosca come punto cruciale del
divenire storico-musicale l’incontro tra l’evoluzione delle istituzioni e le
vicissitudini delle persone, nella prospettiva di una storiografia che
–ricostruendo processi, comprendendo prodotti e relazioni– metta a
fuoco la musica nei termini di una pratica che, dal passato, raggiunge il
presente e trova nell’interpretazione una delle forme possibili della sua
comprensione: una prospettiva nella quale dovrebbe concretarsi l’incontro tra
musicologi e interpreti.
Uno spazio per l’incontro
Obiettivo primario del congresso è pensare la Storia della
musica nel País Valenciano alla luce degli approcci più recenti della
storiografia musicale. Per favorire questo incontro con le metodologie attuali,
si alterneranno seduto plenarie e sedute libere.
Nelle sessioni plenarie si rifletterà sul quadro
metodologico di ciascun tema con una breve relazione, cui seguiranno due
risposte e il dibattito corrispondente; nelle sedute libere (parallele, se
necessario) si presenteranno i risultati della ricerca (è prevista anche la
partecipazione di gruppi di studio e la presentazione di poster).
Le relazioni delle sedute plenarie saranno a carico di
prestigiosi esponenti della musicologia europea e americana; le risposte
saranno affidate a giovani ricercatori spagnoli emergenti e a specialisti di
discipline prossime, come la Storia dell’arte o la Storia locale.
Nelle sedute libere si prevede la partecipazione di
musicologi che svolgono ricerca in area valenzana o su temi che la coinvolgono,
in tutti i campi della musicologia storica.
Calendario Inizio - Presentazione
Date
13- ottobre 2016
Luogo
Valencia, Facultad de Geografía e Historia.
Sedute
Giovedì 13
12-13: 30 Inaugurazione
16-17: 30 Prima
seduta (plenaria 1: Musicologia applicata)
18-20 Prima
seduta (comunicazioni, gruppi di studio, poster)
Venerdì 14
10-11: 30 Seconda
seduta (plenaria 2: Storiografia)
12-14 Seconda
seduta (comunicazioni, gruppi di studio, poster)
16-17: 30 Terza
seduta (plenaria 3: Istituzioni)
18-20 Terza
seduta (comunicazioni, gruppi di studio, poster)
Sabato 15
10-12 Quarta
seduta (plenaria 4: Biografie e prosopografia)
12-13: 30 Tavola
rotonda
13: 30-14 Atto
di chiusura
Fuente: http://www.uv.es/interseccions/
Nessun commento:
Posta un commento
Nota. Solo i membri di questo blog possono postare un commento.